Un any d’adidas runners Barcelona

F E L I C I T A T S !

Fa un any del primer entrenament d’adidas Runners Barcelona i és un bon moment per aturar-nos un segon, mirar on érem, adonar-nos de fins on hem arribat i senyalar cap a on volem anar. Tres-cents seixanta-cinc dies després del dia en què la nostra comunitat va començar a prendre els carrers d’aquesta ciutat, seguim trepitjant amb energia, sentint la força del boost i omplint la ciutat amb el three stripes style. 


De l’inici al Fire

Recordo els entrenaments en què o no ens coneixíem o amb prou feines sabíem els nostres noms. Recordo el silenci previ a l’inici, quan una mena de vergonya i timidesa impregnaven els voltants de la nostra van. Recordo quan érem pocs, gairebé tants corredors com membres de l’staff. Que hi hagués noies era gairebé estrany i separar-nos per ritmes era impensable perquè si ens distanciàvem gaire, en comptes de córrer en grup, podia semblar que ho fèiem de forma individual.

Recordo quedar a l’aeroport amb el company David per anar cap a Copenhaguen sense haver coincidit a més de cinc entrenaments i havent-nos enviat tan sols uns quants correus. Recordo quan a la capital danesa tothom es coneixia i els pacers de Barcelona érem nous i la primera impressió era sentir-nos estranys. Però amb el pas de les hores això va canviar.

Fire! Recordo els nervis del primer esdeveniment al Castell de Montjuïc. Quanta gent vindria i com aniria eren preguntes que ens fèiem de forma constant. Tot va anar de meravella i va ser una bona presentació, però teníem fam de més i de seguir endavant.

Recordo aquella samarreta poc tècnica i calorosa i recordo els petos de color blanc. Coincidir abans d’una cursa i desitjar-nos sort, trobar-nos després i preguntar-nos què tal. Recordo les primeres complicitats i els primers corredors a identificar com els que no fallen mai. Recordo com, de mica en mica, aquesta comunitat s’anava formant.

Del Fire al Metal

I aleshores va començar a haver-hi converses abans de posar-nos a entrenar, sabíem com ens dèiem i a què ens dedicàvem. I cada cop era més fàcil saber on aparcava la van, perquè a mesura que ens hi acostàvem, vèiem cares conegudes que també arribaven i des de lluny se sentia el run-run de la comunitat. L’assistència de noies va començar a augmentar i els grups de corredors al voltant de cada pacer van començar a guanyar presència i a interactuar.

Vam preparar la Behobia amb entrenaments especials i vam anar fins a Donosti per córrer aquesta clàssica que a molts ens té el cor robat. Les vip talks van començar a reunir-nos al voltant d’un micròfon, primer per aprendre un munt de coses relacionades amb la nutrició i després per a escoltar el sempre imprescindible Pep Marí.

Metal! Recordo retrobar cares conegudes al segon esdeveniment que vam celebrar a la Zona Franca envoltats de metall. Recordo que els capitans, coaches i runners d’altres comunitats ens recordaven de Copenhaguen i ens venien a saludar amb entusiasme. Recordo que la festa es va allargar, a la pista hi havia els representants de catorze comunitats d’arreu d’Europa ballant. No volíem que s’acabés mai. I em vaig enfilar a sobre del company David o ell em va posar a sobre seu, va ser tan emocionant que qui sap com va anar, i vam repartir adhesius AR per tothom. Ara sí que el nostre logo i les tres ratlles havien deixat emprenta a tots els membres de la comunitat.

Del Metal al Water

Vam començar a fer entrenaments a la pista d’atletisme del Pau Negre i a fer entrenaments específics per a un nou objectiu que ens uniria a molts: la Marató. Vam arribar-hi a poc a poc, passant per Granollers i pel boost point que vam fer a l’arribada de la mitja de Barcelona. Vam trobar-nos i ajudar-nos a la Maratest i alguns van començar a preparar l’estratègia en grup per a ajudar-se el dia indicat. A molts aquest procés que va tenir la Marató com a punt culminant ens va unir i ens va fer més grans. El boost point als primers quilòmetres, les llebres que hi havia més endavant, els braços alçats i els punys tancats, els crits d’ànim de cares conegudes arreu de la ciutat i les llàgrimes compartides i les abraçades sentides al final van ser fonamentals.

I va arribar una samarreta tècnica de qualitat per a tothom que portés vint-i-cinc entrenaments o més. I amb el bon ambient que hi ha, el temps passa volant i aconseguir-la tothom ho té a l’abast de la mà. Vam tenir l’oportunitat de conèixer l’Emperador Haile Gebrselassie i ens va agafar la fal·lera del pròxim esdeveniment. Cada cop som més i, per tant, cada cop és més important entendre la sort que significa poder participar d’allò que organitzem i comprendre que quan no és així, senzillament ja sortirà una altra oportunitat.

Water! L’esdeveniment va anar genial. Vam comprovar que no som només els de sempre sinó que també tenim capacitat d’anar més enllà. Les cares conegudes signifiquen que ho fem bé i que els que vénen tenen ganes de tornar, i les cares noves són una oportunitat perfecte per a seguir creixent i enriquir-nos per a seguir sumant. Per a acabar, ens vam treure la roba perquè amb tants de tants entrenaments i tantes experiències plegats, de vergonya ja no n’hi ha.

Del Water al què vindrà

Després del tercer esdeveniment de la nostra comunitat, els pacers vam viatjar a Milà. Lluny d’aquells pràcticament desconeguts que volaven a Copenhaguen, a aquest avió hi va pujar part d’un equip consolidat. La nostra comunitat té nom i reputació arreu d’Europa, ens esperaven amb els braços oberts i a la cursa vam deixar el llistó ben alt debutant amb un bon temps com la Maria, complint amb focus malgrat les adversitats com la Nuria o corrent, com vam fer el David, el Ricard i jo, al costat del capità.

Si viatjar és fonamental per a agafar idees, compartir experiències, conèixer món i sentir que formem part d’un projecte global, trepitjar aquí amb força és imprescindible per a seguir avançant. Què ens cal? Ens cal seguir corrent junts, ben agrupats; calçar boost i sentir la comoditat i la resposta energètica d’aquesta tecnologia que ens identifica; fer-nos veure a les curses amb la nostra samarreta i repartint energia als boost point quan n’hi hagi; estar disposats a córrer com mai i ser conscients que hem vingut aquí per a crear; seguir descobrint Barcelona fent allò que ens fa ser qui som, ja sigui amb les setmanes de colors, les dedicades a altres comunitats i els game run; tenir ganes d’aprendre i moltes d’ensenyar; viure aquest projecte amb intensitat i voler-ne formar part; deixar-nos emocionar i fer comunitat.

Així que celebrem aquest any i preparem-nos per a treballar encara més fort per a seguir endavant. I si hem de mirar enrere, que sigui per a cordar-nos les sabatilles, per a regalar-nos un moment de nostàlgia, per a recordar d’on venim, per a prendre consciència de qui som i per a tenir presents els valors que ens han caracteritzat i que ens identifiquen i amb els quals volem seguir avançant.

És per això que a la piscina del Hilton ens hem mullat per #WhyIrunBarcelona, és per això que hem bufat l’espelma amb el millor dels desitjos al cap i és per això que una tarda-vespre més de la nostra vida l’hem passat entrenant i somrient, vivint una experiència excepcional i fent comunitat.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. David Gispert ha dit:

    Osti noi, no s’ha publicat correctament el missatge que havia escrit abans i mira que era llarg.
    Intentaré tornar-lo a escriure.

    Marc, enhorabona per aquest any formant part de la comunitat Adidas Runners de Barcelona. Crec que van fer un fitxatge genial amb tu; ho dic perquè la passió i les ganes que transmets en cada entrenament fa que tinguis aquest èxit demostrat. Els teus companys “pacers” i “coaches” no es queden endarrera; feu un bon equip.

    Us vaig descobrir a través de l’amic Jaume i no em creia el que m’explicava de vosaltres; dels entrenaments, dels events, dels avituallaments, del bon rollo… i tot gratuïtament.

    Al·lucinant quan ho vaig comprovar de primera mà en un gamerun al meu barri, a les Corts. Aquell dia vaig decidir que intentaria, en la mesura de les meves possibilitats, venir a tots els entrenaments que organitzaríeu. He fet mans i mànigues, negociacions amb la meva dona i quadrar horaris per venir a córrer i entrenar amb vosaltres, i si he de ser egoïsta m’hagués agradat venir-ne, a molts més perquè sou com una droga i costa no pensar cada setmana en apuntar-se a tots els entrenaments possibles quan saps que segurament no hi podràs assistir-hi. Després toca alliberar la plaça amb desgana.

    Continua així, perquè ets un apassionat i fa falta gent com tu per aquest tipus d’activitats que mouen masses de persones que necessiten una empenta per aconseguir reptes i superar-se.

    I no deixis d’escriure perquè ho fas molt i molt bé. Transmets i saps transmetre amb els teus articles.

    Per molts anys més d’Adidas Runners Barcelona.

    Fins la pròxima,

    una abraçada

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Moltes gràcies David! adidas Runners Barcelona fa un bon fitxatge cada cop que arriba algú a la comunitat que té ganes d’implicar-s’hi i de formar-ne part. Tu n’ets un exemple d’allò més clar!

      La veritat és que tots fem equilibris per no perdre’ns cap entrenament, perquè quan no podem anar-hi ho trobem molt a faltar, així que t’entenc! I com que véns bastant sovint: ben negociat!

      Seguiré esforçant-me per a córrer amb un somriure i escriure des del cor. Però tingues clar que això és possible si entre tots sumem, ja sigui corrent o llegint amb bons ulls.

      Una abraçada ben forta i fins ben aviat!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s