Prepara Mitja de Barcelona 2016

5 consells per la eDreams 1/2 BCN

Una setmana després de Granollers arriba el torn de Barcelona, amb la Road Race Bronze Label de la IAAF per estrenar, un circuit preparat per acollir més atletes que mai, Florence Kiplagat disposada a batre per tercer any consecutiu al mateix lloc el rècord del món de mitja Marató i Ghirmay Ghebreslassie, el campió del món de Marató, a la línia de sortida.

---

La mitja Marató de Barcelona busca els 18.000 inscrits, el tercer rècord del món consecutiu, consolidar-se com una prova de referència, demostrar que la Bronze Label és poc, convertir-se en cita obligada pels que preparem la Marató de Barcelona -aquest any han afegit un circuit de 10km previs per aquells que vulguin aprofitar el dia per fer una tirada llarga- i que els atletes correm més ràpid que mai.

Per això presenta un cartell de luxe, objectius ambiciosos, modificacions al recorregut per fer-lo més ràpid -sobretot pel què fa a densitat de corredors- i té com a lema “Break your record“. Un lema que podria ser en català i en samarretes que no fossin blaves pels homes i roses per les dones. Sempre hi haurà coses que es puguin millorar.

En qualsevol cas, tant per a fer rècord com per a fer una bona cursa, per a mi cal tenir en compte aquests cinc punts:

1- La sortida és el més complicat

Els nervis, la gentada, les ganes de sortir i de sortir forts, la pressió… tenen un enemic comú: el traçat de la sortida. La millor opció és sortir amb calma, perquè només posar-nos a córrer entrarem en un embut girant cap a l’esquerra per agafar el passeig Picasso. Per mi la millor estratègia és fer una sortida conservadora i canviar de marxa a l’entrar a l’Avinguda del Marquès de l’Argentera i fer-ho de nou a l’entrar a la Gran Via, just després del km4.

2- Un quart dur i tres per petar-ho

A la mitja de Barcelona es pot anar per sobre del temps fins al km5. La sortida complicada, només un quilòmetre i escaig per agafar ritme i després Paral·lel i Entença no són una bona combinació per sortir a totes. L’espai per començar a petar-ho comença entre el km4 i el km5, quan ja som a la Gran Via. Després d’un quart de cursa dur, queden tres quarts per a rebentar el crono o per a afiançar la distància, sumar quilòmetres i anar-nos acostant a la meta.

3- És rapidíssim: ritme, ritme i ritme

Deixant de banda el primer tram, el circuit és rapidíssim i després de conservar la calma a la sortida i de tenir seny fins després d’haver superat el Paral·lel i el carrer Entença -que molt sovint fa de filtre-, arriba l’hora del ritme. Ritme, ritme i ritme. Tot plegat amb l’objectiu de clavar el quilòmetre i amb l’habilitat de fer bossa de segons en aquells trams que són més favorables i d’administrar-los amb saviesa en aquells punts en els quals pel desnivell o per la monotonia podem patir.

4- Cinc trams bons, quatre punts dolents i tres avituallaments.

La llista de trams bons que cal anotar i de punts foscos que hem de memoritzar és tan llarga que no hem de perdre ni un segon en memoritzar els punts d’avituallament: fàcil, cada 5km -al 5, al 10 i al 15-. Ara anem a la llista de punts conflictius:

1. Pallars: just després del km8 seguirem pel carrer Pallars per creuar es vies del tren. Mal negoci perquè això vol dir pujada. A favor nostre hi tenim el fet que ho coneixem d’altres curses, per exemple la Cursa dels Nassos.
2. Diagonal, anada: les grans avingudes es fan llargues i més si piquen una mica i veus els corredors que ja tornen. Paciència. En algun moment serem nosaltres els que tornem.
3. Ronda litoral: la sortida a la Ronda des de Garcia Fària és un dels cocos de la Marató de Barcelona. A la Mitja és dur i es troba just abans d’arribar al km18. I serveix d’spoiler pels maratonians, que ho trobarem per arribar al km33 un mes després. Cal serrar les dents i fer passets. No és moment d’enfonsar-se.
4. Marina: el final de Marina puja i amb la meta a una mica més de 600m la cosa es complica. Però sóc dels que pensa que la il·lusió en aquest tram juga un paper molt important com a aliada. Última pujada i ja serem a la recta final.

Per combatre els punts conflictius, cal tenir presents els favorables per agafar forces o recuperar-ne. Són aquests:

1. Gran Via: després del Paral·lel i d’Entença la Gran Via ens ha de servir fins al km5 per recuperar-nos i a partir de l’avituallament per a agafar un ritme que no baixarem fins al final.
2. Bailèn: encara que abans era més bonic perquè es baixava per Sant Joan, Bailèn també baixa. Aixi que a) tronc endavant i deixar anar les cames per retallar uns segons durant una baixada de tres-cents metres o b) calma per omplir d’aire els pulmons.
3. Prim: després de l’avorriment que ens pot assaltar durant els 2km del tram pel carrer Perú i la Gran Via arriba la baixada per Prim. Un lloc més bonic, amb més ambient i que baixa lleugerament. És una recompensa.
4. Garcia Fària: abans de sortir a la Ronda podem esgarrapar segons i agafar aire en un tram de gairebé 1km del qual gaudirem si no bufa gaire el vent.
5. Marina: si bé Marina acaba pujant, comença amb una baixada que hem d’aprofitar per pujar com a mínim mitja marxa. D’aquesta manera les bones cames ens duraran fins més enllà del km20 i aleshores tan sols en quedarà un pel final.

5- La recta per arribar a la meta

Haurem serrat punys i dents per superar l’últim tram de Marina i ja serem a la recta de meta. Però arribats en aquest punt la meva recomanació és que ens relaxem durant uns 100m abans de començar a augmentar el ritme progressivament i per trams l’arribada al final.

Després de 20km no podem fondre’ns, per això jo sóc partidari d’encarar els últims 600m així:

• 100m de recuperació de la pujada.
• Pujar mitja marxa i aguantar 200m.
• Pujar-ne mitja més i fer-ne 200m.
• Donar-ho absolutament tot durant els últims 100m.

Els 97,5m que queden des de llavors fins al final són un regal que els déus ens fan per haver arribat fins aquí. Són l’espai per emocionar-se, per deixar-se anar i per felicitar-se. Si és la primera o si és molt lluitada tindrà un lloc especial a la nostra memòria.

I jo què?

Jo estic molt content d’haver corregut La Mitja i d’haver aturat el cronòmetre per sota de l’hora i mitja. Em pesen les cames, vaig passar del repòs absolut a la mitja Marató amb només un entrenament entremig i no arribo a Barcelona descansat ni en ple tapering. Però no hi faltaré. Vull i necessito seguir sumant quilòmetres per seguir somiant en Barcelona.